Manual de conversa

ca Numeros   »   ps شمېرل

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [ اووه ]

7 [ اووه ]

شمېرل

شمېرل

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
(Jo) compto: زه ش---م ز_ ش____ ز- ش-ې-م -------- زه شمېرم 0
z----êrm z_ š____ z- š-ê-m -------- za šmêrm
U, dos, tres یو-د----رې ی_ د__ د__ ی- د-ه د-ې ---------- یو دوه درې 0
یو --ه---ې ی_ د__ د__ ی- د-ه د-ې ---------- یو دوه درې
(Jo) compto fins a tres. ز- تر------ورې-ح-----وم ز_ ت_ د__ پ___ ح___ ک__ ز- ت- د-ې پ-ر- ح-ا- ک-م ----------------------- زه تر درې پورې حساب کوم 0
z--tr -r----r--ḩ-āb -om z_ t_ d__ p___ ḩ___ k__ z- t- d-ê p-r- ḩ-ā- k-m ----------------------- za tr drê porê ḩsāb kom
(Jo) segueixo comptant: ز- ن-- -م-شمیرم ز_ ن__ ه_ ش____ ز- ن-ر ه- ش-ی-م --------------- زه نور هم شمیرم 0
z- n----m-š-y-m z_ n__ a_ š____ z- n-r a- š-y-m --------------- za nor am šmyrm
quatre, cinc, sis, څل-ر،-پن--،-شپ-، څ____ پ____ ش___ څ-و-، پ-ځ-، ش-ږ- ---------------- څلور، پنځه، شپږ، 0
څ---،--نځه- -پ-، څ____ پ____ ش___ څ-و-، پ-ځ-، ش-ږ- ---------------- څلور، پنځه، شپږ،
set, vuit, nou او--ا-- نهه ا__ ا__ ن__ ا-ه ا-ه ن-ه ----------- اوه اته نهه 0
او--ات- -هه ا__ ا__ ن__ ا-ه ا-ه ن-ه ----------- اوه اته نهه
Jo compto. زه ش---م ز_ ش____ ز- ش-ې-م -------- زه شمېرم 0
za ---rm z_ š____ z- š-ê-m -------- za šmêrm
Tu comptes. ت- ش--رې-ک-ې ت_ ش____ ک__ ت- ش-ی-ې ک-ې ------------ ته شمیرې کوې 0
ta šmy-- --ê t_ š____ k__ t- š-y-ê k-ê ------------ ta šmyrê koê
Ell compta. هغه--مې--- ک-ی ه__ ش_____ ک__ ه-ه ش-ې-ن- ک-ی -------------- هغه شمېرنه کوی 0
a-- -m--na--oy a__ š_____ k__ a-a š-ê-n- k-y -------------- aǧa šmêrna koy
U. El primer. ی-. --ړی. ی__ ل____ ی-. ل-ړ-. --------- یو. لمړی. 0
ی-.--مړ-. ی__ ل____ ی-. ل-ړ-. --------- یو. لمړی.
Dos. El segon. د-ه. --هم. د___ د____ د-ه- د-ه-. ---------- دوه. دوهم. 0
دوه. -و--. د___ د____ د-ه- د-ه-. ---------- دوه. دوهم.
Tres. El tercer. د-ې- در-م. د___ د____ د-ې- د-ی-. ---------- درې. دریم. 0
در-. د-ی-. د___ د____ د-ې- د-ی-. ---------- درې. دریم.
Quatre. El quart. څلور--څلو-م. څ____ څ_____ څ-و-. څ-و-م- ------------ څلور. څلورم. 0
څ---- -لورم. څ____ څ_____ څ-و-. څ-و-م- ------------ څلور. څلورم.
Cinc. El cinquè. پ--ه--پ---. پ____ پ____ پ-ځ-. پ-ځ-. ----------- پنځه. پنځم. 0
پ-ځ-.-پن--. پ____ پ____ پ-ځ-. پ-ځ-. ----------- پنځه. پنځم.
Sis. El sisè. شپ-.-ش-ږ-. ش___ ش____ ش-ږ- ش-ږ-. ---------- شپږ. شپږم. 0
ش-----پ-م. ش___ ش____ ش-ږ- ش-ږ-. ---------- شپږ. شپږم.
Set. El setè. ا---. ا-وم. ا____ ا____ ا-و-. ا-و-. ----------- اووه. اووم. 0
ا-و-. -و-م. ا____ ا____ ا-و-. ا-و-. ----------- اووه. اووم.
Vuit. El vuitè. ا------م-. ا___ ا____ ا-ه- ا-م-. ---------- اته. اتمه. 0
اته----مه. ا___ ا____ ا-ه- ا-م-. ---------- اته. اتمه.
Nou. El novè. ن----ن-م. ن___ ن___ ن-ه- ن-م- --------- نهه. نهم. 0
ن-ه--ن--. ن___ ن___ ن-ه- ن-م- --------- نهه. نهم.

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.