Manual de conversa

ca Fer neteja   »   ps کور پاکول

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [ اتلس ]

18 [ اتلس ]

کور پاکول

kor pākol

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
Avui és dissabte. ن---ش-بې-و---ده. ن_ د____ و__ د__ ن- د-ن-ې و-ځ د-. ---------------- نن دشنبې ورځ ده. 0
ko--pā-ol k__ p____ k-r p-k-l --------- kor pākol
Avui tenim temps. نن-و-- م----خ- لر-. ن_ و__ م__ و__ ل___ ن- و-ځ م-ږ و-ت ل-و- ------------------- نن ورځ موږ وخت لرو. 0
k---pāk-l k__ p____ k-r p-k-l --------- kor pākol
Avui netegem l’apartament. نن و-ځ-موږ کو--پاک-و. ن_ و__ م__ ک__ پ_____ ن- و-ځ م-ږ ک-ر پ-ک-و- --------------------- نن ورځ موږ کور پاکوو. 0
نن-د---ې-ور- د-. ن_ د____ و__ د__ ن- د-ن-ې و-ځ د-. ---------------- نن دشنبې ورځ ده.
Jo netejo la cambra de bany. ز- ت-ناب-پ----. ز_ ت____ پ_____ ز- ت-ن-ب پ-ک-م- --------------- زه تشناب پاکوم. 0
نن د--بې-ور----. ن_ د____ و__ د__ ن- د-ن-ې و-ځ د-. ---------------- نن دشنبې ورځ ده.
El meu marit renta el cotxe. زما میړه-موټر-ومینځ-. ز__ م___ م___ و______ ز-ا م-ړ- م-ټ- و-ی-ځ-. --------------------- زما میړه موټر ومینځی. 0
نن---ن-ې --- ده. ن_ د____ و__ د__ ن- د-ن-ې و-ځ د-. ---------------- نن دشنبې ورځ ده.
Els nens netegen les bicicletes. ماش-ما---اي-کلون- پاکو-. م______ ب________ پ_____ م-ش-م-ن ب-ي-ک-و-ه پ-ک-ي- ------------------------ ماشومان بايسکلونه پاکوي. 0
ن- و-ځ مو- -خت لرو. ن_ و__ م__ و__ ل___ ن- و-ځ م-ږ و-ت ل-و- ------------------- نن ورځ موږ وخت لرو.
L’àvia rega les flors. ا---ګلونو-ت- -وبه------. ا__ ګ____ ت_ ا___ و_____ ا-ا ګ-و-و ت- ا-ب- و-ک-ي- ------------------------ انا ګلونو ته اوبه ورکوي. 0
ن--و-ځ --ږ---ت----. ن_ و__ م__ و__ ل___ ن- و-ځ م-ږ و-ت ل-و- ------------------- نن ورځ موږ وخت لرو.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. م--وم-- --م-ش-م-نو ک-ټه -----. م______ د م_______ ک___ پ_____ م-ش-م-ن د م-ش-م-ن- ک-ټ- پ-ک-ي- ------------------------------ ماشومان د ماشومانو کوټه پاکوي. 0
نن--رځ --- -خ--ل--. ن_ و__ م__ و__ ل___ ن- و-ځ م-ږ و-ت ل-و- ------------------- نن ورځ موږ وخت لرو.
El meu marit ordena el seu escriptori. ز-ا------خ-------پ-کوي. ز__ م___ خ__ م__ پ_____ ز-ا م-ړ- خ-ل م-ز پ-ک-ي- ----------------------- زما میړه خپل میز پاکوي. 0
nn----z---g k-----k-o n_ o___ m__ k__ p____ n- o-d- m-g k-r p-k-o --------------------- nn ordz mog kor pākoo
(Jo) poso la roba a la rentadora. ما-کا-ي د-مین-ل-----ما-ین ک- -ا---. م_ ک___ د م_____ پ_ م____ ک_ و_____ م- ک-ل- د م-ن-ل- پ- م-ش-ن ک- و-چ-ل- ----------------------------------- ما کالي د مینځلو په ماشین کې واچول. 0
nn ord---o- k-r-pā-oo n_ o___ m__ k__ p____ n- o-d- m-g k-r p-k-o --------------------- nn ordz mog kor pākoo
(Jo) estenc la roba. ز- - کال---ی-ځ-و--ړ----وم ز_ د ک___ م_____ ځ___ ک__ ز- د ک-ل- م-ن-ل- ځ-و- ک-م ------------------------- زه د کالو مینځلو ځړول کوم 0
n---rdz --- k----ā-oo n_ o___ m__ k__ p____ n- o-d- m-g k-r p-k-o --------------------- nn ordz mog kor pākoo
(Jo) planxo la roba. ز--ک-لي -س-ر--ک--. ز_ ک___ ا____ ک___ ز- ک-ل- ا-ت-ی ک-م- ------------------ زه کالي استری کوم. 0
زه--شن---پا-و-. ز_ ت____ پ_____ ز- ت-ن-ب پ-ک-م- --------------- زه تشناب پاکوم.
Les finestres estan brutes. کړ---خیر----. ک___ خ___ د__ ک-ک- خ-ر- د-. ------------- کړکۍ خیرن دي. 0
ز- ت-ناب -اکو-. ز_ ت____ پ_____ ز- ت-ن-ب پ-ک-م- --------------- زه تشناب پاکوم.
El terra està brut. ف---خی-ن---. ف__ خ___ د__ ف-ش خ-ر- د-. ------------ فرش خیرن دی. 0
ز------- پا-و-. ز_ ت____ پ_____ ز- ت-ن-ب پ-ک-م- --------------- زه تشناب پاکوم.
La vaixella és bruta. لوښي---رن --. ل___ خ___ د__ ل-ښ- خ-ر- د-. ------------- لوښي خیرن دي. 0
z----y-- m--- -myn-zy z__ m___ m___ o______ z-ā m-ṟ- m-ṯ- o-y-d-y --------------------- zmā myṟa moṯr omyndzy
Qui neteja les finestres? څ-ک-کړ-- پاک-ي؟ څ__ ک___ پ_____ څ-ک ک-ک- پ-ک-ي- --------------- څوک کړکۍ پاکوي؟ 0
z-ā m--a --ṯ---m--d-y z__ m___ m___ o______ z-ā m-ṟ- m-ṯ- o-y-d-y --------------------- zmā myṟa moṯr omyndzy
Qui passa l’aspiradora? څ-- -ه د-ړې--ا- ک-ي؟ څ__ ب_ د___ پ__ ک___ څ-ک ب- د-ړ- پ-ک ک-ي- -------------------- څوک به دوړې پاک کوي؟ 0
z-ā--yṟa -o-r-omyndzy z__ m___ m___ o______ z-ā m-ṟ- m-ṯ- o-y-d-y --------------------- zmā myṟa moṯr omyndzy
Qui renta la vaixella? ل--ي -و- -وي؟ ل___ څ__ ک___ ل-ښ- څ-ک ک-ي- ------------- لوښي څوک کوي؟ 0
ماش-م-- --ي----نه --کو-. م______ ب________ پ_____ م-ش-م-ن ب-ي-ک-و-ه پ-ک-ي- ------------------------ ماشومان بايسکلونه پاکوي.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 paixtu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!