Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ps یو څه کول

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [ دوه اویا ]

72 [ دوه اویا ]

یو څه کول

yo tsa kol

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
haver de لاز-ی ل____ ل-ز-ی ----- لازمی 0
y---s- -ol y_ t__ k__ y- t-a k-l ---------- yo tsa kol
Haig d’enviar una carta. زه---ید --- -لیږ-. ز_ ب___ ل__ و_____ ز- ب-ی- ل-ک و-ی-م- ------------------ زه باید لیک ولیږم. 0
y- t-- kol y_ t__ k__ y- t-a k-l ---------- yo tsa kol
Haig de pagar l’hotel. ز- -- د هو-- پ-سې و---م ز_ ب_ د ه___ پ___ و____ ز- ب- د ه-ټ- پ-س- و-ک-م ----------------------- زه با د هوټل پیسې ورکړم 0
lā-my l____ l-z-y ----- lāzmy
T’has de llevar d’hora. ت-سو -ا و--- -ی---ئ. ت___ ب_ و___ و__ ش__ ت-س- ب- و-ت- و-ښ ش-. -------------------- تاسو با وختي ویښ شئ. 0
lā--y l____ l-z-y ----- lāzmy
Has de treballar molt. ت-سو-با--یر --ر--ک--. ت___ ب_ ډ__ ک__ و____ ت-س- ب- ډ-ر ک-ر و-ړ-. --------------------- تاسو با ډیر کار وکړئ. 0
lā-my l____ l-z-y ----- lāzmy
Has d’arribar a temps. ت--و -ا -ه-----وي. ت___ ب_ پ_ و__ و__ ت-س- ب- پ- و-ت و-. ------------------ تاسو با په وخت وي. 0
ز- ب--د --- ----م. ز_ ب___ ل__ و_____ ز- ب-ی- ل-ک و-ی-م- ------------------ زه باید لیک ولیږم.
(Ell) ha de posar benzina. هغ- با ---ول-ډ- -ړ-. ه__ ب_ پ____ ډ_ ک___ ه-ه ب- پ-ر-ل ډ- ک-ي- -------------------- هغه با پطرول ډک کړي. 0
ز---ا-د --ک و--ږ-. ز_ ب___ ل__ و_____ ز- ب-ی- ل-ک و-ی-م- ------------------ زه باید لیک ولیږم.
(Ell) ha de reparar el cotxe. هغ- -ا م-ټر -- کړ-. ه__ ب_ م___ س_ ک___ ه-ه ب- م-ټ- س- ک-ي- ------------------- هغه با موټر سم کړي. 0
زه-ب-ید--یک ---ږم. ز_ ب___ ل__ و_____ ز- ب-ی- ل-ک و-ی-م- ------------------ زه باید لیک ولیږم.
(Ell) ha de rentar el cotxe. ه-ه -- م-ټر -می--ي. ه__ ب_ م___ و______ ه-ه ب- م-ټ- و-ی-ځ-. ------------------- هغه با موټر ومینځي. 0
z---ā - --ṯ--pysê-ork-m z_ b_ d a___ p___ o____ z- b- d a-ṯ- p-s- o-k-m ----------------------- za bā d aoṯl pysê orkṟm
(Ella) ha de fer compres. ه----ا---رو--ته ل--ه ش-. ه__ ب_ پ____ ت_ ل___ ش__ ه-ه ب- پ-ر-د ت- ل-ړ- ش-. ------------------------ هغه با پیرود ته لاړه شي. 0
z---ā-d--oṯ----sê ---ṟm z_ b_ d a___ p___ o____ z- b- d a-ṯ- p-s- o-k-m ----------------------- za bā d aoṯl pysê orkṟm
(Ella) ha de netejar l’apartament. ه-ه-اپ--ت--- --- ک--. ه__ ا_______ پ__ ک___ ه-ه ا-ا-ت-ا- پ-ک ک-ي- --------------------- هغه اپارتمان پاک کړي. 0
za bā-- ao-l--ysê -rk-m z_ b_ d a___ p___ o____ z- b- d a-ṯ- p-s- o-k-m ----------------------- za bā d aoṯl pysê orkṟm
(Ella) ha de rentar la roba. ه-ه با --لی ومینځي ه__ ب_ ک___ و_____ ه-ه ب- ک-ل- و-ی-ځ- ------------------ هغه با کالی ومینځي 0
t-so bā----ê- -y--š t___ b_ o____ o__ š t-s- b- o-t-y o-ǩ š ------------------- tāso bā oǩtêy oyǩ š
Hem d’anar de seguida a l’escola. م------ستي ښوو--- ت- لا---و. م__ س_____ ښ_____ ت_ ل__ ش__ م-ږ س-د-ت- ښ-و-ځ- ت- ل-ړ ش-. ---------------------------- موږ سمدستي ښوونځي ته لاړ شو. 0
t-s- b- oǩtêy---ǩ š t___ b_ o____ o__ š t-s- b- o-t-y o-ǩ š ------------------- tāso bā oǩtêy oyǩ š
Hem d’anar de seguida a treballar. م-- -مدستي -ار-ت----ړ-ش-. م__ س_____ ک__ ت_ ل__ ش__ م-ږ س-د-ت- ک-ر ت- ل-ړ ش-. ------------------------- موږ سمدستي کار ته لاړ شو. 0
tāso -ā-o---y ----š t___ b_ o____ o__ š t-s- b- o-t-y o-ǩ š ------------------- tāso bā oǩtêy oyǩ š
Hem d’anar de seguida al metge. م-ږ س-د-ت- ډا-ټر ته-لا- --. م__ س_____ ډ____ ت_ ل__ ش__ م-ږ س-د-ت- ډ-ک-ر ت- ل-ړ ش-. --------------------------- موږ سمدستي ډاکټر ته لاړ شو. 0
tās---- -yr k-r --ṟ t___ b_ ḏ__ k__ o__ t-s- b- ḏ-r k-r o-ṟ ------------------- tāso bā ḏyr kār okṟ
Heu d’esperar l’autobús. ت----د ---ت--انت-ا- -کړ-. ت___ د ب_ ت_ ا_____ و____ ت-س- د ب- ت- ا-ت-ا- و-ړ-. ------------------------- تاسو د بس ته انتظار وکړئ. 0
t--o-b---y----- o-ṟ t___ b_ ḏ__ k__ o__ t-s- b- ḏ-r k-r o-ṟ ------------------- tāso bā ḏyr kār okṟ
Heu d’esperar el tren. ت------اور-----انتظار-وک--. ت___ د ا______ ا_____ و____ ت-س- د ا-ر-ا-ي ا-ت-ا- و-ړ-. --------------------------- تاسو د اورګاډي انتظار وکړئ. 0
tā-- -ā---- k-r--kṟ t___ b_ ḏ__ k__ o__ t-s- b- ḏ-r k-r o-ṟ ------------------- tāso bā ḏyr kār okṟ
Heu d’esperar el taxi. ت-سو -ک-ي--ه-انت-ا- و--ئ. ت___ ټ___ ت_ ا_____ و____ ت-س- ټ-س- ت- ا-ت-ا- و-ړ-. ------------------------- تاسو ټکسي ته انتظار وکړئ. 0
tā-o--ā ---oǩ---êy t___ b_ p_ o__ o__ t-s- b- p- o-t o-y ------------------ tāso bā pa oǩt oêy

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 paixtu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...