Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ps موسمونه او هوا

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [ شپاړس ]

16 [ شپاړس ]

موسمونه او هوا

موسمونه او هوا

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: دا م-سمو---د-: د_ م______ د__ د- م-س-و-ه د-: -------------- دا موسمونه دي: 0
موسمو-ه ا- -وا م______ ا_ ه__ م-س-و-ه ا- ه-ا -------------- موسمونه او هوا
La primavera, l’estiu, پس---- -وړی، پ_____ ا____ پ-ر-ی- ا-ړ-، ------------ پسرلی، اوړی، 0
مو----ه ا---وا م______ ا_ ه__ م-س-و-ه ا- ه-ا -------------- موسمونه او هوا
la tardor i l’hivern. م-ي-ا- ژ-ي. م__ ا_ ژ___ م-ي ا- ژ-ي- ----------- مني او ژمي. 0
دا --------دي: د_ م______ د__ د- م-س-و-ه د-: -------------- دا موسمونه دي:
L’estiu és calorós. ا--ی-ګرم-دی. ا___ ګ__ د__ ا-ړ- ګ-م د-. ------------ اوړی ګرم دی. 0
د- مو-مونه--ي: د_ م______ د__ د- م-س-و-ه د-: -------------- دا موسمونه دي:
A l’estiu, fa sol. لم--- ا-ړی -ه موسم-کې-رو---- کی--. ل__ د ا___ پ_ م___ ک_ ر_____ ک____ ل-ر د ا-ړ- پ- م-س- ک- ر-ښ-ن- ک-ږ-. ---------------------------------- لمر د اوړی په موسم کې روښانه کیږی. 0
دا ---م--ه -ي: د_ م______ د__ د- م-س-و-ه د-: -------------- دا موسمونه دي:
A l’estiu, ens agrada passejar. په -و-ی-ک--م-ږ -و---و چې-تګ -ا-ګ وک-و. پ_ ا___ ک_ م__ خ__ ی_ چ_ ت_ ر___ و____ پ- ا-ړ- ک- م-ږ خ-ښ ی- چ- ت- ر-ت- و-ړ-. -------------------------------------- په اوړی کې موږ خوښ یو چې تګ راتګ وکړو. 0
پ-رلی،-----، پ_____ ا____ پ-ر-ی- ا-ړ-، ------------ پسرلی، اوړی،
L’hivern és fred. ژ-----ړ---ی. ژ__ س___ د__ ژ-ی س-ړ- د-. ------------ ژمی ساړه دی. 0
پ---ی،-ا-ړ-، پ_____ ا____ پ-ر-ی- ا-ړ-، ------------ پسرلی، اوړی،
A l’hivern neva o plou. په -م- کې---وره-یا ب-ر-ن-کی--. پ_ ژ__ ک_ و____ ی_ ب____ ک____ پ- ژ-ي ک- و-و-ه ی- ب-ر-ن ک-ږ-. ------------------------------ په ژمي کې واوره یا باران کیږي. 0
پ-رل---اوړ-، پ_____ ا____ پ-ر-ی- ا-ړ-، ------------ پسرلی، اوړی،
A l’hivern, ens encanta estar a casa. په---ي -ې --- -ه ک-ر -ې پ-ت-----ل -و-وو. پ_ ژ__ ک_ م__ پ_ ک__ ک_ پ___ ک___ خ_____ پ- ژ-ي ک- م-ږ پ- ک-ر ک- پ-ت- ک-د- خ-ښ-و- ---------------------------------------- په ژمي کې موږ په کور کې پاتې کیدل خوښوو. 0
م-- -و----. م__ ا_ ژ___ م-ي ا- ژ-ي- ----------- مني او ژمي.
Fa fred. س----ده. س___ د__ س-ړ- د-. -------- ساړه ده. 0
مني-ا- -مي. م__ ا_ ژ___ م-ي ا- ژ-ي- ----------- مني او ژمي.
Plou. بار-- ور---. ب____ و_____ ب-ر-ن و-ی-ي- ------------ باران وریږي. 0
م-ي ا--ژ--. م__ ا_ ژ___ م-ي ا- ژ-ي- ----------- مني او ژمي.
Fa vent. م--م --دجن -ی. م___ ب____ د__ م-س- ب-د-ن د-. -------------- موسم بادجن دی. 0
ا--ی ګ-م --. ا___ ګ__ د__ ا-ړ- ګ-م د-. ------------ اوړی ګرم دی.
Fa calor. ه-ا ګر-ه-ده. ه__ ګ___ د__ ه-ا ګ-م- د-. ------------ هوا ګرمه ده. 0
اوړ- -ر- دی. ا___ ګ__ د__ ا-ړ- ګ-م د-. ------------ اوړی ګرم دی.
Fa sol. ن- د-لمر--ړ-نګ- --. ن_ د ل__ و_____ د__ ن- د ل-ر و-ا-ګ- د-. ------------------- نن د لمر وړانګې دی. 0
او-ی---- د-. ا___ ګ__ د__ ا-ړ- ګ-م د-. ------------ اوړی ګرم دی.
Fa un bon dia. هوا-ډیر--ښه---ښ-ل- ده. ه__ ډ___ ښ_ / ښ___ د__ ه-ا ډ-ر- ښ- / ښ-ل- د-. ---------------------- هوا ډیره ښه / ښکلې ده. 0
l-r-d-āo-y-p- -o-m k- -o-ā-a---gy l__ d ā___ p_ m___ k_ r_____ k___ l-r d ā-ṟ- p- m-s- k- r-ǩ-n- k-g- --------------------------------- lmr d āoṟy pa mosm kê roǩāna kygy
Quin temps fa avui? نن-ور- -و-- -نګ- -ی؟ ن_ و__ م___ څ___ د__ ن- و-ځ م-س- څ-ګ- د-؟ -------------------- نن ورځ موسم څنګه دی؟ 0
lm- d-ā--- -a---s--k------na --gy l__ d ā___ p_ m___ k_ r_____ k___ l-r d ā-ṟ- p- m-s- k- r-ǩ-n- k-g- --------------------------------- lmr d āoṟy pa mosm kê roǩāna kygy
Avui fa fred. نن -با -ړ- --. ن_ س__ س__ د__ ن- س-ا س-ه د-. -------------- نن سبا سړه ده. 0
lm--- āoṟ--pa ---- ----o-ān- --gy l__ d ā___ p_ m___ k_ r_____ k___ l-r d ā-ṟ- p- m-s- k- r-ǩ-n- k-g- --------------------------------- lmr d āoṟy pa mosm kê roǩāna kygy
Avui fa calor. نن و-- ګ-مه ده. ن_ و__ ګ___ د__ ن- و-ځ ګ-م- د-. --------------- نن ورځ ګرمه ده. 0
pa --ṟy ---m-----ǩ yo-ç--t-----g -kṟo p_ ā___ k_ m__ ǩ__ y_ ç_ t_ r___ o___ p- ā-ṟ- k- m-g ǩ-ǩ y- ç- t- r-t- o-ṟ- ------------------------------------- pa āoṟy kê mog ǩoǩ yo çê tg rātg okṟo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!