Manual de conversa

ca Passat 3   »   ml കഴിഞ്ഞ 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [എൺപത്തിമൂന്ന്]

83 [enpathimoonnu]

കഴിഞ്ഞ 3

kazhinja 3

Tria com vols veure la traducció:   
català malaiàlam Engegar Més
trucar ഒര- ഫോൺ-ക-----യ-യുക ഒ_ ഫോ_ കോ_ ചെ___ ഒ-ു ഫ-ൺ ക-ൾ ച-യ-യ-ക ------------------- ഒരു ഫോൺ കോൾ ചെയ്യുക 0
k--h---- 3 k_______ 3 k-z-i-j- 3 ---------- kazhinja 3
He trucat. ഞാൻ---ു--ോൺ-കോ- -െയ്ത-. ഞാ_ ഒ_ ഫോ_ കോ_ ചെ___ ഞ-ൻ ഒ-ു ഫ-ൺ ക-ൾ ച-യ-ത-. ----------------------- ഞാൻ ഒരു ഫോൺ കോൾ ചെയ്തു. 0
ka---nj--3 k_______ 3 k-z-i-j- 3 ---------- kazhinja 3
He trucat per telèfon tota l’estona. ഞാ- മു-ുവ--സമയവ-ം -ോ-ി--ആയി-ു--നു. ഞാ_ മു___ സ___ ഫോ__ ആ_____ ഞ-ൻ മ-ഴ-വ- സ-യ-ു- ഫ-ണ-ൽ ആ-ി-ു-്-ു- ---------------------------------- ഞാൻ മുഴുവൻ സമയവും ഫോണിൽ ആയിരുന്നു. 0
o---f-- kol c--y---a o__ f__ k__ c_______ o-u f-n k-l c-e-y-k- -------------------- oru fon kol cheyyuka
preguntar ച-----കുക ചോ____ ച-ദ-ക-ക-ക --------- ചോദിക്കുക 0
o---f-n---l-c-e-y-ka o__ f__ k__ c_______ o-u f-n k-l c-e-y-k- -------------------- oru fon kol cheyyuka
Li he preguntat. ഞാ---ോ-ിച്-ു. ഞാ_ ചോ____ ഞ-ൻ ച-ാ-ി-്-ു- -------------- ഞാൻ ചോദിച്ചു. 0
oru fon-k-l ch---u-a o__ f__ k__ c_______ o-u f-n k-l c-e-y-k- -------------------- oru fon kol cheyyuka
Sempre he preguntat. ഞാൻ എ--പ-ഴും ച---ച്-ു. ഞാ_ എ___ ചോ____ ഞ-ൻ എ-്-ോ-ു- ച-ദ-ച-ച-. ---------------------- ഞാൻ എപ്പോഴും ചോദിച്ചു. 0
nj-a- -r---o--k-- che-thu. n____ o__ f__ k__ c_______ n-a-n o-u f-n k-l c-e-t-u- -------------------------- njaan oru fon kol cheythu.
explicar പ--ൂ പ__ പ-യ- ---- പറയൂ 0
n--an -ru -----o-----yt-u. n____ o__ f__ k__ c_______ n-a-n o-u f-n k-l c-e-t-u- -------------------------- njaan oru fon kol cheythu.
Li he explicat. ഞാൻ --ഞ്--. ഞാ_ പ____ ഞ-ൻ പ-ഞ-ഞ-. ----------- ഞാൻ പറഞ്ഞു. 0
nja-- or--f-- --l--he-th-. n____ o__ f__ k__ c_______ n-a-n o-u f-n k-l c-e-t-u- -------------------------- njaan oru fon kol cheythu.
Li he explicat tota la història. ഞാ---ഥ--ുഴു-----ഞ്ഞ-. ഞാ_ ക_ മു___ പ____ ഞ-ൻ ക- മ-ഴ-വ- പ-ഞ-ഞ-. --------------------- ഞാൻ കഥ മുഴുവൻ പറഞ്ഞു. 0
n-a-n-muz-u-a- -am-y--um--onil--ay---nn-. n____ m_______ s________ f____ a_________ n-a-n m-z-u-a- s-m-y-v-m f-n-l a-y-r-n-u- ----------------------------------------- njaan muzhuvan samayavum fonil aayirunnu.
estudiar പഠിക്--ൻ പ____ പ-ി-്-ാ- -------- പഠിക്കാൻ 0
n-aan m--hu--- sa-ay-vum------ ---ir-n--. n____ m_______ s________ f____ a_________ n-a-n m-z-u-a- s-m-y-v-m f-n-l a-y-r-n-u- ----------------------------------------- njaan muzhuvan samayavum fonil aayirunnu.
He estudiat. ഞാന് -ഠിച-ച-. ഞാ_ പ____ ഞ-ന- പ-ി-്-ു- ------------- ഞാന് പഠിച്ചു. 0
nja-- ---h-v-- s-m--------o--l aa--runn-. n____ m_______ s________ f____ a_________ n-a-n m-z-u-a- s-m-y-v-m f-n-l a-y-r-n-u- ----------------------------------------- njaan muzhuvan samayavum fonil aayirunnu.
He estudiat tot el vespre. വൈ-ു-്ന-ര- മ-ഴു---ഞ-ൻ-പഠിച്ച-. വൈ____ മു___ ഞാ_ പ____ വ-ക-ന-ന-ര- മ-ഴ-വ- ഞ-ൻ പ-ി-്-ു- ------------------------------ വൈകുന്നേരം മുഴുവൻ ഞാൻ പഠിച്ചു. 0
cho-ik--ka c_________ c-o-i-k-k- ---------- chodikkuka
treballar ജ-ലി ജോ_ ജ-ല- ---- ജോലി 0
c--dikk--a c_________ c-o-i-k-k- ---------- chodikkuka
He treballat. ഞാ- ജ--- ------ട്ട-ണ്--. ഞാ_ ജോ_ ചെ_______ ഞ-ൻ ജ-ല- ച-യ-ത-ട-ട-ണ-ട-. ------------------------ ഞാൻ ജോലി ചെയ്തിട്ടുണ്ട്. 0
c--dik-uka c_________ c-o-i-k-k- ---------- chodikkuka
He treballat tot el dia. ഞ---ദി--ം--ു---ൻ-ജോ-- -െ-്-ു. ഞാ_ ദി__ മു___ ജോ_ ചെ___ ഞ-ൻ ദ-വ-ം മ-ഴ-വ- ജ-ല- ച-യ-ത-. ----------------------------- ഞാൻ ദിവസം മുഴുവൻ ജോലി ചെയ്തു. 0
n-aan -h-aadi---. n____ c__________ n-a-n c-e-a-i-h-. ----------------- njaan cheaadichu.
menjar ഭ---ണം ഭ___ ഭ-്-ണ- ------ ഭക്ഷണം 0
nj-a- ch-a--i-hu. n____ c__________ n-a-n c-e-a-i-h-. ----------------- njaan cheaadichu.
He menjat. ഞാ--ക-ി-്-ിട--ുണ-ട്. ഞാ_ ക________ ഞ-ൻ ക-ി-്-ി-്-ു-്-്- -------------------- ഞാൻ കഴിച്ചിട്ടുണ്ട്. 0
nj------ea-di-hu. n____ c__________ n-a-n c-e-a-i-h-. ----------------- njaan cheaadichu.
M’he menjat tot el menjar. ഭ-----െല്ല-ം കഴ--്ച-. ഭ______ ക____ ഭ-്-ണ-െ-്-ാ- ക-ി-്-ു- --------------------- ഭക്ഷണമെല്ലാം കഴിച്ചു. 0
nj-a---p-o-hu- --o--c--. n____ a_______ c________ n-a-n a-p-z-u- c-o-i-h-. ------------------------ njaan appozhum chodichu.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!