Manual de conversa

ca A cal metge   »   uz Doktorda

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [ellik etti]

Doktorda

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. M--da--hifo-or-a- --buli--o-. M____ s__________ q_____ b___ M-n-a s-i-o-o-l-r q-b-l- b-r- ----------------------------- Menda shifokorlar qabuli bor. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Meni-g-s----on-- u--ras----- b-r. M_____ s___ o___ u__________ b___ M-n-n- s-a- o-g- u-h-a-h-v-m b-r- --------------------------------- Mening soat onga uchrashuvim bor. 0
Com es diu vostè? I-m-ngiz -i-a? I_______ n____ I-m-n-i- n-m-? -------------- Ismingiz nima? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. I---m-s----t-s--za-i-a -oy ----g. I_______ k_____ z_____ j__ o_____ I-t-m-s- k-t-s- z-l-d- j-y o-i-g- --------------------------------- Iltimos, kutish zalida joy oling. 0
El metge ja arriba. Te- --a-- -hif--o-----a--. T__ o____ s_______ k______ T-z o-a-a s-i-o-o- k-l-d-. -------------------------- Tez orada shifokor keladi. 0
On està assegurat (-ada)? Si- -a-e--- -u-urta-a--a-s-z? S__ q______ s________________ S-z q-y-r-a s-g-r-a-a-g-n-i-? ----------------------------- Siz qayerda sugurtalangansiz? 0
En què li puc ajudar? S-z-a-qan-a- -o-d-- b-ri---m m-k--? S____ q_____ y_____ b_______ m_____ S-z-a q-n-a- y-r-a- b-r-s-i- m-k-n- ----------------------------------- Sizga qanday yordam berishim mukin? 0
Que li fa mal alguna cosa? O---q--or-i? O____ b_____ O-r-q b-r-i- ------------ Ogriq bormi? 0
On li fa mal? U --yerda-jaroha---nd-? U q______ j____________ U q-y-r-a j-r-h-t-a-d-? ----------------------- U qayerda jarohatlandi? 0
Encara em fa mal l’esquena. M-n-a-------b-l --r--- -or. M____ d____ b__ o_____ b___ M-n-a d-i-o b-l o-r-g- b-r- --------------------------- Menda doimo bel ogrigi bor. 0
Tinc sovint mals de cap. K-p-nc-a bo-h-m---riy-p-i. K_______ b_____ o_________ K-p-n-h- b-s-i- o-r-y-p-i- -------------------------- Kopincha boshim ogriyapti. 0
A vegades em fa mal la panxa. B---da--shqo---i- -gri--pt-. B_____ o_________ o_________ B-z-d- o-h-o-o-i- o-r-y-p-i- ---------------------------- Bazida oshqozonim ogriyapti. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Och---- k-y----iz-i---h-ng! O______ k__________ o______ O-h-n-, k-y-a-s-z-i o-h-n-! --------------------------- Oching, koylaksizni oching! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Ilt-m--,--r-----a -o-ing! I_______ k_______ y______ I-t-m-s- k-e-l-g- y-t-n-! ------------------------- Iltimos, kresloga yoting! 0
La tensió és normal. Q-- ----mi y-x---. Q__ b_____ y______ Q-n b-s-m- y-x-h-. ------------------ Qon bosimi yaxshi. 0
Ara li posaré una injecció. Me--s--ga-ukol----a---. M__ s____ u___ q_______ M-n s-z-a u-o- q-l-m-n- ----------------------- Men sizga ukol qilaman. 0
Li prescric unes pastilles. M-- s--g--t---etk---r---b--aman. M__ s____ t____________ b_______ M-n s-z-a t-b-e-k-l-r-i b-r-m-n- -------------------------------- Men sizga tabletkalarni beraman. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. M-n----g- do---o-a-a --tsep- ---am--. M__ s____ d_________ r______ b_______ M-n s-z-a d-r-x-n-g- r-t-e-t b-r-m-n- ------------------------------------- Men sizga dorixonaga retsept beraman. 0

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!