Manual de conversa

ca Els adverbis   »   uz ergash gaplar

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [yuz]

ergash gaplar

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
ja – encara no / mai old-- --he-----ch-n o____ - h___ q_____ o-d-n - h-c- q-c-o- ------------------- oldin - hech qachon 0
Ha estat a Berlín? Si- --c--qa--on B--lin-- bolga-mi--z? S__ h___ q_____ B_______ b___________ S-z h-c- q-c-o- B-r-i-d- b-l-a-m-s-z- ------------------------------------- Siz hech qachon Berlinda bolganmisiz? 0
No, encara no / mai. Y-q ---- -a-hon. Y__ h___ q______ Y-q h-c- q-c-o-. ---------------- Yoq hech qachon. 0
algú – ningú ki---r--e-----m k_____ h___ k__ k-m-i- h-c- k-m --------------- kimdir hech kim 0
Coneix vostè algú aquí? Bu yerda---m--d-r --n-y-i-m-? B_ y____ k_______ t__________ B- y-r-a k-m-i-i- t-n-y-i-m-? ----------------------------- Bu yerda kimnidir taniysizmi? 0
No, no conec ningú aquí. Yo-q,-men--u--e-da h-ch --m-i---nimaym--. Y____ m__ b_ y____ h___ k____ t__________ Y-‘-, m-n b- y-r-a h-c- k-m-i t-n-m-y-a-. ----------------------------------------- Yo‘q, men bu yerda hech kimni tanimayman. 0
encara – ja no hal- - -n-----q h___ - e___ y__ h-l- - e-d- y-q --------------- hali - endi yoq 0
Que es quedarà encara més temps? B--------zo- --q- --r-sizmi? B_ e___ u___ v___ t_________ B- e-d- u-o- v-q- t-r-s-z-i- ---------------------------- Bu erda uzoq vaqt turasizmi? 0
No, ja no em quedaré més temps aquí. Y-q, me--b- e--- uzo- -o--aym--. Y___ m__ b_ e___ u___ q_________ Y-q- m-n b- e-d- u-o- q-l-a-m-n- -------------------------------- Yoq, men bu erda uzoq qolmayman. 0
alguna cosa més – res més bo-h-a-n---a---b--hq- ---- n--sa b_____ n____ - b_____ h___ n____ b-s-q- n-r-a - b-s-q- h-c- n-r-a -------------------------------- boshqa narsa - boshqa hech narsa 0
Encara vol alguna cosa més de beure? Y-na-i-him--k--s-ays----? Y___ i_______ i__________ Y-n- i-h-m-i- i-t-y-i-m-? ------------------------- Yana ichimlik istaysizmi? 0
No, no desitjo res més. Y-q,--en-bosh-a-h-c- -ars----------a-man. Y___ m__ b_____ h___ n______ x___________ Y-q- m-n b-s-q- h-c- n-r-a-i x-h-a-a-m-n- ----------------------------------------- Yoq, men boshqa hech narsani xohlamayman. 0
ja … alguna cosa – encara res n-mad-r - -a-- he----arsa n______ - h___ h___ n____ n-m-d-r - h-l- h-c- n-r-a ------------------------- nimadir - hali hech narsa 0
Ja ha menjat alguna cosa? Si- -a-i-b--o--n--sa--ed-ng-z--? S__ h___ b____ n____ y__________ S-z h-l- b-r-r n-r-a y-d-n-i-m-? -------------------------------- Siz hali biror narsa yedingizmi? 0
No, encara no he menjat res. Yo---------l- -e---nar-a-y--a--m. Y___ m__ h___ h___ n____ y_______ Y-q- m-n h-l- h-c- n-r-a y-m-d-m- --------------------------------- Yoq, men hali hech narsa yemadim. 0
algú més – ningú més bo-h------ov-- -n---hech-k-m b_____ b____ - e___ h___ k__ b-s-q- b-r-v - e-d- h-c- k-m ---------------------------- boshqa birov - endi hech kim 0
Algú més voldria un cafè? K--di- qa--a is--y--? K_____ q____ i_______ K-m-i- q-h-a i-t-y-i- --------------------- Kimdir qahva istaydi? 0
No, ningú més. Yoq------ h-c- k--. Y___ e___ h___ k___ Y-q- e-d- h-c- k-m- ------------------- Yoq, endi hech kim. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...