Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   uz tananing qismlari

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [ellik sakkiz]

tananing qismlari

Tria com vols veure la traducció:   
català uzbek Engegar Més
Dibuixo un home. M-n--da--i c---am-n. M__ o_____ c________ M-n o-a-n- c-i-a-a-. -------------------- Men odamni chizaman. 0
Primer el cap. Av-a- bo-h. A____ b____ A-v-l b-s-. ----------- Avval bosh. 0
L’home porta un barret. E--ak -h-y--- -iyga-. E____ s______ k______ E-k-k s-l-a-a k-y-a-. --------------------- Erkak shlyapa kiygan. 0
Els cabells no es veuen. Si--so-h--r---k-r- -l---siz. S__ s________ k___ o________ S-z s-c-l-r-i k-r- o-m-y-i-. ---------------------------- Siz sochlarni kora olmaysiz. 0
Les orelles tampoc es veuen. Q-loq-ar---h-m -o-----iz. Q_________ h__ k_________ Q-l-q-a-n- h-m k-r-a-s-z- ------------------------- Quloqlarni ham kormaysiz. 0
L’esquena tampoc es veu. Or-- to-o-n--ham k--m-ys--. O___ t______ h__ k_________ O-q- t-m-n-i h-m k-r-a-s-z- --------------------------- Orqa tomonni ham kormaysiz. 0
Dibuixo els ulls i la boca. Me----z-ar-va ---z-a-ni--hi-a-an. M__ k_____ v_ o________ c________ M-n k-z-a- v- o-i-l-r-i c-i-a-a-. --------------------------------- Men kozlar va ogizlarni chizaman. 0
L’home balla i riu. Er--- -a--ga --sh-di-va -u-ad-. E____ r_____ t______ v_ k______ E-k-k r-q-g- t-s-a-i v- k-l-d-. ------------------------------- Erkak raqsga tushadi va kuladi. 0
L’home té un nas llarg. Er-ak-i-- -urni -z--. E________ b____ u____ E-k-k-i-g b-r-i u-u-. --------------------- Erkakning burni uzun. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. U-q---d---ay-q k--a--d-. U q_____ t____ k________ U q-l-d- t-y-q k-t-r-d-. ------------------------ U qolida tayoq kotaradi. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. U---- b-‘yniga------l ---a-an. U h__ b_______ r_____ o_______ U h-m b-‘-n-g- r-‘-o- o-r-g-n- ------------------------------ U ham bo‘yniga ro‘mol o‘ragan. 0
És l’hivern i fa fred. H-zi- qish--s--uq. H____ q____ s_____ H-z-r q-s-, s-v-q- ------------------ Hozir qish, sovuq. 0
Els braços són musculats. Q-l--r-k-chl-. Q_____ k______ Q-l-a- k-c-l-. -------------- Qollar kuchli. 0
Les cames són musculoses. O-----ri-ha----c--i. O_______ h__ k______ O-o-l-r- h-m k-c-l-. -------------------- Oyoqlari ham kuchli. 0
L’home és de neu. Odam------n ya----l--n. O___ q_____ y__________ O-a- q-r-a- y-r-t-l-a-. ----------------------- Odam qordan yaratilgan. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. U -----va---l-o-k-y-----. U s___ v_ p____ k________ U s-i- v- p-l-o k-y-a-d-. ------------------------- U shim va palto kiymaydi. 0
Però l’home no té fred. Am-- oda---ov-----a-. A___ o___ s____ e____ A-m- o-a- s-v-q e-a-. --------------------- Ammo odam sovuq emas. 0
És un ninot de neu. U -or od--. U q__ o____ U q-r o-a-. ----------- U qor odam. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 uzbek (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...