Manual de conversa

ca Fer neteja   »   ms Pembersihan rumah

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [lapan belas]

Pembersihan rumah

Tria com vols veure la traducció:   
català malai Engegar Més
Avui és dissabte. Hari-i-- ---i-S-b--. H___ i__ h___ S_____ H-r- i-i h-r- S-b-u- -------------------- Hari ini hari Sabtu. 0
Avui tenim temps. H--i -n- -am- ----masa -a--n-. H___ i__ k___ a__ m___ l______ H-r- i-i k-m- a-a m-s- l-p-n-. ------------------------------ Hari ini kami ada masa lapang. 0
Avui netegem l’apartament. Har- -ni k-mi m-m-ersih--- a-art-e-. H___ i__ k___ m___________ a________ H-r- i-i k-m- m-m-e-s-h-a- a-a-t-e-. ------------------------------------ Hari ini kami membersihkan apartmen. 0
Jo netejo la cambra de bany. Sa-- -e---r--h-a--b-l---m-n--. S___ m___________ b____ m_____ S-y- m-m-e-s-h-a- b-l-k m-n-i- ------------------------------ Saya membersihkan bilik mandi. 0
El meu marit renta el cotxe. S-ami ---a --m--r-ihka- k--e--. S____ s___ m___________ k______ S-a-i s-y- m-m-e-s-h-a- k-r-t-. ------------------------------- Suami saya membersihkan kereta. 0
Els nens netegen les bicicletes. Ana--a--k ---bersihkan-ba-ikal. A________ m___________ b_______ A-a---n-k m-m-e-s-h-a- b-s-k-l- ------------------------------- Anak-anak membersihkan basikal. 0
L’àvia rega les flors. N---k---n-i-a--bun-a. N____ m_______ b_____ N-n-k m-n-i-a- b-n-a- --------------------- Nenek menyiram bunga. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Ana------ -eng---s bili- -a-a---a-a-. A________ m_______ b____ k___________ A-a---n-k m-n-e-a- b-l-k k-n-k-k-n-k- ------------------------------------- Anak-anak mengemas bilik kanak-kanak. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. S-ami---ya---ngem-s me--nya. S____ s___ m_______ m_______ S-a-i s-y- m-n-e-a- m-j-n-a- ---------------------------- Suami saya mengemas mejanya. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. Saya-m-l-t--ka- -aka-a---e dalam-m-s-n b--uh. S___ m_________ p______ k_ d____ m____ b_____ S-y- m-l-t-k-a- p-k-i-n k- d-l-m m-s-n b-s-h- --------------------------------------------- Saya meletakkan pakaian ke dalam mesin basuh. 0
(Jo) estenc la roba. Sa-a me----ai pak-i--. S___ m_______ p_______ S-y- m-n-i-a- p-k-i-n- ---------------------- Saya menyidai pakaian. 0
(Jo) planxo la roba. Say--m-ng--s-k p-ka-an. S___ m________ p_______ S-y- m-n-g-s-k p-k-i-n- ----------------------- Saya menggosok pakaian. 0
Les finestres estan brutes. T-ng--- -t----t-r. T______ i__ k_____ T-n-k-p i-u k-t-r- ------------------ Tingkap itu kotor. 0
El terra està brut. L--t-----u----or. L_____ i__ k_____ L-n-a- i-u k-t-r- ----------------- Lantai itu kotor. 0
La vaixella és bruta. Pin-g-- m--gk---i-- ko---. P______ m______ i__ k_____ P-n-g-n m-n-k-k i-u k-t-r- -------------------------- Pinggan mangkuk itu kotor. 0
Qui neteja les finestres? S--pa-a---a-----mb-r-i--an t-ngkap? S_______ y___ m___________ t_______ S-a-a-a- y-n- m-m-e-s-h-a- t-n-k-p- ----------------------------------- Siapakah yang membersihkan tingkap? 0
Qui passa l’aspiradora? Si-pa--- -an- me-b-rs-hkan----u-? S_______ y___ m___________ h_____ S-a-a-a- y-n- m-m-e-s-h-a- h-b-k- --------------------------------- Siapakah yang membersihkan habuk? 0
Qui renta la vaixella? S--paka- y-----emb-r-i-kan---ngg-- m-ngku-? S_______ y___ m___________ p______ m_______ S-a-a-a- y-n- m-m-e-s-h-a- p-n-g-n m-n-k-k- ------------------------------------------- Siapakah yang membersihkan pinggan mangkuk? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 malai (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!