Manual de conversa

ca Passat 4   »   gu ભૂતકાળ 4

84 [vuitanta-quatre]

Passat 4

Passat 4

84 [ચોર્યાસી]

84 [Cōryāsī]

ભૂતકાળ 4

bhūtakāḷa 4

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
llegir વાંચવું વાં__ વ-ં-વ-ં ------- વાંચવું 0
bh--------4 b________ 4 b-ū-a-ā-a 4 ----------- bhūtakāḷa 4
He llegit. મ-- -ા--્ય-ં --. મેં વાં__ છે_ મ-ં વ-ં-્-ુ- છ-. ---------------- મેં વાંચ્યું છે. 0
bh---kā-- 4 b________ 4 b-ū-a-ā-a 4 ----------- bhūtakāḷa 4
He llegit la novel•la sencera. મે- આખી-નવલ-થા-વ----. મેં આ_ ન____ વાં__ મ-ં આ-ી ન-લ-થ- વ-ં-ી- --------------------- મેં આખી નવલકથા વાંચી. 0
vā---avuṁ v_______ v-n-c-v-ṁ --------- vān̄cavuṁ
entendre / comprendre સમ--ું સ___ સ-જ-ુ- ------ સમજવું 0
v------uṁ v_______ v-n-c-v-ṁ --------- vān̄cavuṁ
He entès. હ-ં-સમ-ી ગયો -ું. હું સ__ ગ_ છું_ હ-ં સ-જ- ગ-ો છ-ં- ----------------- હું સમજી ગયો છું. 0
vān--a-uṁ v_______ v-n-c-v-ṁ --------- vān̄cavuṁ
He comprès tot el text. હુ---ખ- -----સમ-----ો. હું આ_ લ__ સ__ ગ__ હ-ં આ-ો લ-ા- સ-જ- ગ-ો- ---------------------- હું આખો લખાણ સમજી ગયો. 0
m-ṁ---n̄--uṁ----. m__ v______ c___ m-ṁ v-n-c-u- c-ē- ----------------- mēṁ vān̄cyuṁ chē.
respondre જ--બ જ__ જ-ા- ---- જવાબ 0
m------̄-----c--. m__ v______ c___ m-ṁ v-n-c-u- c-ē- ----------------- mēṁ vān̄cyuṁ chē.
He respost. મેં--વ-- -પ-ય- છે. મેં જ__ આ__ છે_ મ-ં જ-ા- આ-્-ો છ-. ------------------ મેં જવાબ આપ્યો છે. 0
m-ṁ -ā-̄cyu--chē. m__ v______ c___ m-ṁ v-n-c-u- c-ē- ----------------- mēṁ vān̄cyuṁ chē.
He respost a totes les preguntes. મ-ં-બધ- પ-રશ્-ોના-જવ-- આપ્-ા છ-. મેં બ_ પ્____ જ__ આ__ છે_ મ-ં બ-ા પ-ર-્-ો-ા જ-ા- આ-્-ા છ-. -------------------------------- મેં બધા પ્રશ્નોના જવાબ આપ્યા છે. 0
M-- ---ī -aval-kath--vān̄cī. M__ ā___ n__________ v_____ M-ṁ ā-h- n-v-l-k-t-ā v-n-c-. ---------------------------- Mēṁ ākhī navalakathā vān̄cī.
Ho sé – Ho sabia. હું ત---ાણ-ં છું-- --- ત----ણત-----. હું તે જા_ છું - હું તે જા__ હ__ હ-ં ત- જ-ણ-ં છ-ં - હ-ં ત- જ-ણ-ો હ-ો- ------------------------------------ હું તે જાણું છું - હું તે જાણતો હતો. 0
Mē--ākhī-n----aka-hā-v-----. M__ ā___ n__________ v_____ M-ṁ ā-h- n-v-l-k-t-ā v-n-c-. ---------------------------- Mēṁ ākhī navalakathā vān̄cī.
Ho escric – Ho he escrit. હુ- - લખ---હ--- --- ----ં-- લ---ું -ે. હું આ લ_ ર__ છું - મેં આ લ__ છે_ હ-ં આ લ-ી ર-્-ો છ-ં - મ-ં આ લ-્-ુ- છ-. -------------------------------------- હું આ લખી રહ્યો છું - મેં આ લખ્યું છે. 0
Mēṁ----ī n-v-la-at---vā-̄--. M__ ā___ n__________ v_____ M-ṁ ā-h- n-v-l-k-t-ā v-n-c-. ---------------------------- Mēṁ ākhī navalakathā vān̄cī.
Ho sento – Ho he sentit. મે--ત- સાં-ળ્યુ--- ----ત--સ-ંભળ-યુ-. મેં તે સાં___ - મેં તે સાં____ મ-ં ત- સ-ં-ળ-ય-ં - મ-ં ત- સ-ં-ળ-ય-ં- ------------------------------------ મેં તે સાંભળ્યું - મેં તે સાંભળ્યું. 0
Sam-ja--ṁ S________ S-m-j-v-ṁ --------- Samajavuṁ
Ho agafo – Ho he agafat. હ-ં ----ળવ-શ---મ---આ મળ----ુ---ે. હું આ મે___ - મ_ આ મ_ ગ_ છે_ હ-ં આ મ-ળ-ી- - મ-ે આ મ-ી ગ-ુ- છ-. --------------------------------- હું આ મેળવીશ - મને આ મળી ગયું છે. 0
Sa-a-a-uṁ S________ S-m-j-v-ṁ --------- Samajavuṁ
Ho porto – Ho he portat. હું આ-લ--- --- ----- - લા--ય- છ-ં. હું આ લા_ છું - હું આ લા__ છું_ હ-ં આ લ-વ- છ-ં - હ-ં આ લ-વ-ય- છ-ં- ---------------------------------- હું આ લાવી છું - હું આ લાવ્યો છું. 0
S---j--uṁ S________ S-m-j-v-ṁ --------- Samajavuṁ
Ho compro – Ho he comprat. હ-ં---ખર---ં-છ---- મ-ં - -રીદ્----છે. હું આ ખ__ છું - મેં આ ખ___ છે_ હ-ં આ ખ-ી-ુ- છ-ં - મ-ં આ ખ-ી-્-ુ- છ-. ------------------------------------- હું આ ખરીદું છું - મેં આ ખરીદ્યું છે. 0
hu---ama-- -a-- c-u-. h__ s_____ g___ c____ h-ṁ s-m-j- g-y- c-u-. --------------------- huṁ samajī gayō chuṁ.
Ho espero – Ho esperava. હું -ન----ે-્-ા રાખ----ું - મને --ી-અપ----ા---. હું આ_ અ___ રા_ છું - મ_ આ_ અ___ છે_ હ-ં આ-ી અ-ે-્-ા ર-ખ-ં છ-ં - મ-ે આ-ી અ-ે-્-ા છ-. ----------------------------------------------- હું આની અપેક્ષા રાખું છું - મને આની અપેક્ષા છે. 0
h-ṁ ---ajī----- --uṁ. h__ s_____ g___ c____ h-ṁ s-m-j- g-y- c-u-. --------------------- huṁ samajī gayō chuṁ.
Ho explico – Ho he explicat. હું-તે સમજ---- છુ----મ-ં-ત--સમ-ા---ુ-. હું તે સ___ છું - મેં તે સ_____ હ-ં ત- સ-જ-વ-ં છ-ં - મ-ં ત- સ-જ-વ-ય-ં- -------------------------------------- હું તે સમજાવું છું - મેં તે સમજાવ્યું. 0
hu- s-m--ī---y- --u-. h__ s_____ g___ c____ h-ṁ s-m-j- g-y- c-u-. --------------------- huṁ samajī gayō chuṁ.
Ho conec – Ho coneixia. હ-ં--ે જ--ું --ં ----ં ત- --ણ-- છુ-. હું તે જા_ છું - હું તે જા_ છું_ હ-ં ત- જ-ણ-ં છ-ં - હ-ં ત- જ-ણ-ં છ-ં- ------------------------------------ હું તે જાણું છું - હું તે જાણું છું. 0
Huṁ ā-h--l--h-----a-aj--ga-ō. H__ ā___ l______ s_____ g____ H-ṁ ā-h- l-k-ā-a s-m-j- g-y-. ----------------------------- Huṁ ākhō lakhāṇa samajī gayō.

Les paraules negatives no es tradueixen a la llengua materna

Les persones multilingües, quan llegeixen, tradueixen inconscientment a la seva llengua materna. Això succeeix de manera espontània: els lectors ni tan sols se n'adonen. Podria afirmar-se que el cervell funciona com un traductor simultani. Però no ho tradueix tot! Un estudi ha revelat que el cervell té un filtre incorporat. Aquest filtre decideix què és el que es tradueix. I sembla com si el filtre ignorés determinades paraules. Les paraules negatives no es tradueixen a l'idioma matern. Uns científics van fer un experiment amb parlants de xinès com a llengua materna. Tots els individus parlaven anglès com a segona llengua. Els subjectes de la prova havien d'avaluar diverses paraules angleses. Aquestes paraules tenien diferent contingut emocional. Hi havia termes positius, negatius i neutres. Es va investigar el cervell dels subjectes mentre llegien les paraules. És a dir, els científics van mesurar l'activitat elèctrica del cervell. Així van poder veure la manera de treballar del cervell. Quan es traduïen paraules s'originaven alguns senyals. Aquests senyals indicaven que el cervell estava actiu. Tanmateix, amb les paraules negatives dels subjectes no van mostrar cap activitat. Només es traduïen els termes positius o neutrals. Els investigadors no saben per què passa això. En teoria, el cervell ha de processar totes les paraules de la mateixa manera. És possible que el filtre cerebral examini prèviament cada paraula. Aquesta anàlisi tindria lloc mentre la paraula es llegeix en el segon idioma. Si la paraula és negativa, llavors la memòria es bloqueja. D'aquesta manera no es pot recórrer la llengua materna. Les persones poden reaccionar molt sensiblement davant les paraules. Potser el cervell només vol protegir d'un xoc emocional...