Manual de conversa

ca Fer compres   »   gu શોપિંગ

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [ચોપ્પન]

54 [Cōppana]

શોપિંગ

śōpiṅga

Tria com vols veure la traducció:   
català gujarati Engegar Més
Vull comprar un regal. મા-- -ેટ ---દવ- --. મા_ ભે_ ખ___ છે_ મ-ર- ભ-ટ ખ-ી-વ- છ-. ------------------- મારે ભેટ ખરીદવી છે. 0
śō--ṅga ś______ ś-p-ṅ-a ------- śōpiṅga
Però res massa car. પર-તુ-ખૂ---ર-ચ-- ક-ઈ---ી. પ__ ખૂ_ ખ___ કં_ ન__ પ-ં-ુ ખ-બ ખ-્-ા- ક-ઈ ન-ી- ------------------------- પરંતુ ખૂબ ખર્ચાળ કંઈ નથી. 0
ś-----a ś______ ś-p-ṅ-a ------- śōpiṅga
Potser una bossa? કદા------ડ-ેગ? ક__ હે_____ ક-ા- હ-ન-ડ-ે-? -------------- કદાચ હેન્ડબેગ? 0
m--ē-bhēṭa-----īdav- --ē. m___ b____ k________ c___ m-r- b-ē-a k-a-ī-a-ī c-ē- ------------------------- mārē bhēṭa kharīdavī chē.
De quin color la vol? તમ---કય----- ---એ -ે? ત__ ક_ રં_ જો__ છે_ ત-ન- ક-ો ર-ગ જ-ઈ- છ-? --------------------- તમને કયો રંગ જોઈએ છે? 0
mārē bh-ṭa -h---d--ī -h-. m___ b____ k________ c___ m-r- b-ē-a k-a-ī-a-ī c-ē- ------------------------- mārē bhēṭa kharīdavī chē.
Negra, marró o blanca? ક-ળો,--ૂ---ક- --ે-? કા__ ભૂ_ કે સ___ ક-ળ-, ભ-ર- ક- સ-ે-? ------------------- કાળો, ભૂરો કે સફેદ? 0
m--- bh-ṭa--har--av----ē. m___ b____ k________ c___ m-r- b-ē-a k-a-ī-a-ī c-ē- ------------------------- mārē bhēṭa kharīdavī chē.
Una de gran o petita? એ- મ--ુ- ક--નાનુ-? એ_ મો_ કે ના__ એ- મ-ટ-ં ક- ન-ન-ં- ------------------ એક મોટું કે નાનું? 0
P-r-ntu--hūba kha-c--a -aṁ- -a---. P______ k____ k_______ k___ n_____ P-r-n-u k-ū-a k-a-c-ḷ- k-ṁ- n-t-ī- ---------------------------------- Parantu khūba kharcāḷa kaṁī nathī.
Que puc veure aquesta? શ---હ-ં-- જો-----ં શું હું આ જો_ શ_ શ-ં હ-ં આ જ-ઈ શ-ુ- ------------------ શું હું આ જોઈ શકું 0
Parantu--h-ba-----cāḷa -a-- -ath-. P______ k____ k_______ k___ n_____ P-r-n-u k-ū-a k-a-c-ḷ- k-ṁ- n-t-ī- ---------------------------------- Parantu khūba kharcāḷa kaṁī nathī.
És de cuir? ત----મડું છ-? તે ચા__ છે_ ત- ચ-મ-ુ- છ-? ------------- તે ચામડું છે? 0
P----tu----b--k--r-āḷ- --ṁ- nath-. P______ k____ k_______ k___ n_____ P-r-n-u k-ū-a k-a-c-ḷ- k-ṁ- n-t-ī- ---------------------------------- Parantu khūba kharcāḷa kaṁī nathī.
O de plàstic? અ-વ--તે---લાસ--િક-- બ--લી-છે? અ__ તે પ્_____ બ__ છે_ અ-વ- ત- પ-લ-સ-ટ-ક-ી બ-ે-ી છ-? ----------------------------- અથવા તે પ્લાસ્ટિકની બનેલી છે? 0
K-d--a-h--ḍ---ga? K_____ h_________ K-d-c- h-n-a-ē-a- ----------------- Kadāca hēnḍabēga?
De cuir, és clar. ચા-ડ-ં- અલ--્-. ચા___ અ_____ ચ-મ-ુ-, અ-બ-્-. --------------- ચામડું, અલબત્ત. 0
Kad------nḍabēga? K_____ h_________ K-d-c- h-n-a-ē-a- ----------------- Kadāca hēnḍabēga?
És de molt bona qualitat. આ ખ-સ-----ે-સા-- ગુ----ત----. આ ખા_ ક__ સા_ ગુ____ છે_ આ ખ-સ ક-ી-ે સ-ર- ગ-ણ-ત-ત- છ-. ----------------------------- આ ખાસ કરીને સારી ગુણવત્તા છે. 0
K-dāca-hēn-abēga? K_____ h_________ K-d-c- h-n-a-ē-a- ----------------- Kadāca hēnḍabēga?
I la bossa és realment a un bon preu. અ-- હ--્ડ-ે- --ે-ર-સ-્---છે. અ_ હે____ ખ___ સ__ છે_ અ-ે હ-ન-ડ-ે- ખ-ે-ર સ-્-ી છ-. ---------------------------- અને હેન્ડબેગ ખરેખર સસ્તી છે. 0
Ta-----kay----ṅg----īē--hē? T_____ k___ r____ j___ c___ T-m-n- k-y- r-ṅ-a j-ī- c-ē- --------------------------- Tamanē kayō raṅga jōīē chē?
M’agrada. મ---ત- ગમે -ે. મ_ તે ગ_ છે_ મ-ે ત- ગ-ે છ-. -------------- મને તે ગમે છે. 0
T--a-ē k-yō ----- j--- --ē? T_____ k___ r____ j___ c___ T-m-n- k-y- r-ṅ-a j-ī- c-ē- --------------------------- Tamanē kayō raṅga jōīē chē?
La compro. હ--------શ. હું તે લ___ હ-ં ત- લ-શ- ----------- હું તે લઈશ. 0
Kāḷō,-b-ū-- -ē-s---ē--? K____ b____ k_ s_______ K-ḷ-, b-ū-ō k- s-p-ē-a- ----------------------- Kāḷō, bhūrō kē saphēda?
La puc tornar, si de cas? શ-- હ-ં તેમન- -દ-ી ક-----ું? શું હું તે__ બ__ ક_ શ__ શ-ં હ-ં ત-મ-ી બ-લ- ક-ી શ-ુ-? ---------------------------- શું હું તેમની બદલી કરી શકું? 0
Kāḷō,-bh--------a--ē-a? K____ b____ k_ s_______ K-ḷ-, b-ū-ō k- s-p-ē-a- ----------------------- Kāḷō, bhūrō kē saphēda?
Naturalment. અ--ત્-. અ_____ અ-બ-્-. ------- અલબત્ત. 0
Kā--- b---- k- s-p----? K____ b____ k_ s_______ K-ḷ-, b-ū-ō k- s-p-ē-a- ----------------------- Kāḷō, bhūrō kē saphēda?
L’empaquetem per regal. અ-----મ---ભે- --ીકે-----ી---. અ_ તે__ ભે_ ત__ લ____ અ-ે ત-મ-ે ભ-ટ ત-ી-ે લ-ે-ી-ુ-. ----------------------------- અમે તેમને ભેટ તરીકે લપેટીશું. 0
Ēk- ----ṁ -----n-ṁ? Ē__ m____ k_ n_____ Ē-a m-ṭ-ṁ k- n-n-ṁ- ------------------- Ēka mōṭuṁ kē nānuṁ?
La caixa és allà. રો-ડ ર-ીસ-ટર ત--ા--છ-. રો__ ર____ ત્_ છે_ ર-ક- ર-ી-્-ર ત-ય-ં છ-. ---------------------- રોકડ રજીસ્ટર ત્યાં છે. 0
Ēk- -ōṭu- kē -ān--? Ē__ m____ k_ n_____ Ē-a m-ṭ-ṁ k- n-n-ṁ- ------------------- Ēka mōṭuṁ kē nānuṁ?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 gujarati (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...