Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   bn ক্রমবাচক সংখ্যা

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

৬১ [একষট্টি]

61 [Ēkaṣaṭṭi]

ক্রমবাচক সংখ্যা

kramabācaka saṅkhyā

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
El primer mes és gener. প-রথম --স----জান-য়ারী ৷ প্___ মা_ হ_ জা___ ৷ প-র-ম ম-স হ- জ-ন-য়-র- ৷ ----------------------- প্রথম মাস হল জানুয়ারী ৷ 0
k-----āca-a-saṅk-yā k__________ s______ k-a-a-ā-a-a s-ṅ-h-ā ------------------- kramabācaka saṅkhyā
El segon mes és febrer. দ-ব--ী- ম----ল --ব্রু-ারী-৷ দ্___ মা_ হ_ ফে____ ৷ দ-ব-ত-য় ম-স হ- ফ-ব-র-য়-র- ৷ --------------------------- দ্বিতীয় মাস হল ফেব্রুয়ারী ৷ 0
k-ama-āc-k- saṅ-h-ā k__________ s______ k-a-a-ā-a-a s-ṅ-h-ā ------------------- kramabācaka saṅkhyā
El tercer mes és març. তৃত-য়-ম-- হ- ম---- ৷ তৃ__ মা_ হ_ মা__ ৷ ত-ত-য় ম-স হ- ম-র-চ ৷ -------------------- তৃতীয় মাস হল মার্চ ৷ 0
p-ath----mā-a-hala -ān-ẏā-ī p_______ m___ h___ j_______ p-a-h-m- m-s- h-l- j-n-ẏ-r- --------------------------- prathama māsa hala jānuẏārī
El quart mes és abril. চ-ুর-থ -াস হ- ---র-ল-৷ চ___ মা_ হ_ এ___ ৷ চ-ু-্- ম-স হ- এ-্-ি- ৷ ---------------------- চতুর্থ মাস হল এপ্রিল ৷ 0
p--th--a-m--- ---a----u-ārī p_______ m___ h___ j_______ p-a-h-m- m-s- h-l- j-n-ẏ-r- --------------------------- prathama māsa hala jānuẏārī
El cinquè mes és maig. প-্চ- ম-স ----ে-৷ প___ মা_ হ_ মে ৷ প-্-ম ম-স হ- ম- ৷ ----------------- পঞ্চম মাস হল মে ৷ 0
p-a--a-a--āsa----a-jān-ẏā-ī p_______ m___ h___ j_______ p-a-h-m- m-s- h-l- j-n-ẏ-r- --------------------------- prathama māsa hala jānuẏārī
El sisè mes és juny. ষষ্ঠ-মাস--ল-জুন ৷ ষ__ মা_ হ_ জু_ ৷ ষ-্- ম-স হ- জ-ন ৷ ----------------- ষষ্ঠ মাস হল জুন ৷ 0
d---ī-a-māsa----- ph-b-u-ā-ī d______ m___ h___ p_________ d-i-ī-a m-s- h-l- p-ē-r-ẏ-r- ---------------------------- dbitīẏa māsa hala phēbruẏārī
Sis mesos són mig any. ছ--ম------্ধ-ক-ব-- হয়-৷ ছ_ মা_ অ___ ব__ হ_ ৷ ছ- ম-স- অ-্-ে- ব-র হ- ৷ ----------------------- ছয় মাসে অর্ধেক বছর হয় ৷ 0
d-i---- -ās- h-la-phē----ā-ī d______ m___ h___ p_________ d-i-ī-a m-s- h-l- p-ē-r-ẏ-r- ---------------------------- dbitīẏa māsa hala phēbruẏārī
Gener, febrer, març, জান--------েব্রু--র-, --র-চ জা____ ফে_____ মা__ জ-ন-য়-র-, ফ-ব-র-য়-র-, ম-র-চ --------------------------- জানুয়ারী, ফেব্রুয়ারী, মার্চ 0
dbi---a --s----l- -h---u---ī d______ m___ h___ p_________ d-i-ī-a m-s- h-l- p-ē-r-ẏ-r- ---------------------------- dbitīẏa māsa hala phēbruẏārī
abril, maig, juny. এ--র-ল,--ে, জ-ন এ____ মে_ জু_ এ-্-ি-, ম-, জ-ন --------------- এপ্রিল, মে, জুন 0
tr-t--a-m-sa hal- mā-ca t_____ m___ h___ m____ t-̥-ī-a m-s- h-l- m-r-a ----------------------- tr̥tīẏa māsa hala mārca
El setè mes és juliol. সপ্ত--মা-----জুল---৷ স___ মা_ হ_ জু__ ৷ স-্-ম ম-স হ- জ-ল-ই ৷ -------------------- সপ্তম মাস হল জুলাই ৷ 0
t-̥tī-a-m-s- h-------ca t_____ m___ h___ m____ t-̥-ī-a m-s- h-l- m-r-a ----------------------- tr̥tīẏa māsa hala mārca
El vuitè mes és agost. অ--ট- মাস হল --স-ট-৷ অ___ মা_ হ_ আ___ ৷ অ-্-ম ম-স হ- আ-স-ট ৷ -------------------- অষ্টম মাস হল আগস্ট ৷ 0
t-̥t--- m--- ha-a ----a t_____ m___ h___ m____ t-̥-ī-a m-s- h-l- m-r-a ----------------------- tr̥tīẏa māsa hala mārca
El novè mes és setembre. নব- -া---- -ে-্টেম-ব--৷ ন__ মা_ হ_ সে_____ ৷ ন-ম ম-স হ- স-প-ট-ম-ব- ৷ ----------------------- নবম মাস হল সেপ্টেম্বর ৷ 0
c-tu--ha-mās- -a-a-ēpr-la c_______ m___ h___ ē_____ c-t-r-h- m-s- h-l- ē-r-l- ------------------------- caturtha māsa hala ēprila
El desè mes és octubre. দশম--াস হল অ-্-োব--৷ দ__ মা_ হ_ অ____ ৷ দ-ম ম-স হ- অ-্-ো-র ৷ -------------------- দশম মাস হল অক্টোবর ৷ 0
cat--t-a mā---h--a-ē-rila c_______ m___ h___ ē_____ c-t-r-h- m-s- h-l- ē-r-l- ------------------------- caturtha māsa hala ēprila
L’onzè mes és novembre. এ---শ --স হ- ---ম--র-৷ এ___ মা_ হ_ ন____ ৷ এ-া-শ ম-স হ- ন-ে-্-র ৷ ---------------------- একাদশ মাস হল নভেম্বর ৷ 0
c-t--t-a -ā----al- ē---la c_______ m___ h___ ē_____ c-t-r-h- m-s- h-l- ē-r-l- ------------------------- caturtha māsa hala ēprila
El dotzè mes és desembre. দ্ব----মা---ল--ি--ম-বর-৷ দ্___ মা_ হ_ ডি____ ৷ দ-ব-দ- ম-স হ- ড-স-ম-ব- ৷ ------------------------ দ্বাদশ মাস হল ডিসেম্বর ৷ 0
pa-c-ma m-sa--a-a -ē p______ m___ h___ m_ p-ñ-a-a m-s- h-l- m- -------------------- pañcama māsa hala mē
Dotze mesos són un any. ব-----া----ক-ব-র-৷ বা_ মা_ এ_ ব__ ৷ ব-র- ম-স- এ- ব-র ৷ ------------------ বারো মাসে এক বছর ৷ 0
pañ-a-- m-sa-h--a-mē p______ m___ h___ m_ p-ñ-a-a m-s- h-l- m- -------------------- pañcama māsa hala mē
Juliol, agost, setembre, জ-ল-ই,-আগ---, স--্টেম-বর জু___ আ____ সে_____ জ-ল-ই- আ-স-ট- স-প-ট-ম-ব- ------------------------ জুলাই, আগস্ট, সেপ্টেম্বর 0
pañ--ma-mā-- h-l---ē p______ m___ h___ m_ p-ñ-a-a m-s- h-l- m- -------------------- pañcama māsa hala mē
octubre, novembre i desembre. অ-্টোব-,--------,-ডিস----র অ_____ ন_____ ডি____ অ-্-ো-র- ন-ে-্-র- ড-স-ম-ব- -------------------------- অক্টোবর, নভেম্বর, ডিসেম্বর 0
ṣ-ṣṭ-----sa-ha-- j--a ṣ_____ m___ h___ j___ ṣ-ṣ-h- m-s- h-l- j-n- --------------------- ṣaṣṭha māsa hala juna

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...