Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   hr Redni brojevi

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [šezdeset i jedan]

Redni brojevi

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
El primer mes és gener. P-vi m----c je-s--e--n-. P___ m_____ j_ s________ P-v- m-e-e- j- s-j-č-n-. ------------------------ Prvi mjesec je siječanj. 0
El segon mes és febrer. D-ugi -j--ec -e-v-----a. D____ m_____ j_ v_______ D-u-i m-e-e- j- v-l-a-a- ------------------------ Drugi mjesec je veljača. 0
El tercer mes és març. T--ć- m--se- -e ----a-. T____ m_____ j_ o______ T-e-i m-e-e- j- o-u-a-. ----------------------- Treći mjesec je ožujak. 0
El quart mes és abril. Če--r-- ----ec--e t--v-nj. Č______ m_____ j_ t_______ Č-t-r-i m-e-e- j- t-a-a-j- -------------------------- Četvrti mjesec je travanj. 0
El cinquè mes és maig. P-t- m--s-c-je -----nj. P___ m_____ j_ s_______ P-t- m-e-e- j- s-i-a-j- ----------------------- Peti mjesec je svibanj. 0
El sisè mes és juny. Še--i mjesec -----p-n-. Š____ m_____ j_ l______ Š-s-i m-e-e- j- l-p-n-. ----------------------- Šesti mjesec je lipanj. 0
Sis mesos són mig any. Š--t-m-----i -- -o---go---e. Š___ m______ j_ p___ g______ Š-s- m-e-e-i j- p-l- g-d-n-. ---------------------------- Šest mjeseci je pola godine. 0
Gener, febrer, març, S--ečan-,--e-j---,----jak, S________ v_______ o______ S-j-č-n-, v-l-a-a- o-u-a-, -------------------------- Siječanj, veljača, ožujak, 0
abril, maig, juny. trav--j,----ba-j --li---j. t_______ s______ i l______ t-a-a-j- s-i-a-j i l-p-n-. -------------------------- travanj, svibanj i lipanj. 0
El setè mes és juliol. Sedm-------c-je -rp-nj. S____ m_____ j_ s______ S-d-i m-e-e- j- s-p-n-. ----------------------- Sedmi mjesec je srpanj. 0
El vuitè mes és agost. O-m- -j-se- j- --l----. O___ m_____ j_ k_______ O-m- m-e-e- j- k-l-v-z- ----------------------- Osmi mjesec je kolovoz. 0
El novè mes és setembre. D--e-- mjese--j--r-j-n. D_____ m_____ j_ r_____ D-v-t- m-e-e- j- r-j-n- ----------------------- Deveti mjesec je rujan. 0
El desè mes és octubre. D----i-mj-s-- -e -is--pad. D_____ m_____ j_ l________ D-s-t- m-e-e- j- l-s-o-a-. -------------------------- Deseti mjesec je listopad. 0
L’onzè mes és novembre. Jeda-ae-ti ----e---e------n-. J_________ m_____ j_ s_______ J-d-n-e-t- m-e-e- j- s-u-e-i- ----------------------------- Jedanaesti mjesec je studeni. 0
El dotzè mes és desembre. Dv-n-est--mj--e--je-p--s-na-. D________ m_____ j_ p________ D-a-a-s-i m-e-e- j- p-o-i-a-. ----------------------------- Dvanaesti mjesec je prosinac. 0
Dotze mesos són un any. D-a--est---es-c- -e jed-a -o--n-. D_______ m______ j_ j____ g______ D-a-a-s- m-e-e-i j- j-d-a g-d-n-. --------------------------------- Dvanaest mjeseci je jedna godina. 0
Juliol, agost, setembre, S-panj,--olo-o----u-an, S______ k_______ r_____ S-p-n-, k-l-v-z- r-j-n- ----------------------- Srpanj, kolovoz, rujan, 0
octubre, novembre i desembre. l-st-p--,-s---eni - p----n--. l________ s______ i p________ l-s-o-a-, s-u-e-i i p-o-i-a-. ----------------------------- listopad, studeni i prosinac. 0

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...