Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   da Lære at kende

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [tre]

Lære at kende

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Hola! He-! H___ H-j- ---- Hej! 0
Bon dia! Go---g! G______ G-d-a-! ------- Goddag! 0
Com va? Hv-r--- --r -e-? H______ g__ d___ H-o-d-n g-r d-t- ---------------- Hvordan går det? 0
Que és d’Europa vostè? K-mm-r-d---r--E--op-? K_____ d_ f__ E______ K-m-e- d- f-a E-r-p-? --------------------- Kommer du fra Europa? 0
Que és d’Amèrica vostè? K--m-- ---fr--Ame-i-a? K_____ d_ f__ A_______ K-m-e- d- f-a A-e-i-a- ---------------------- Kommer du fra Amerika? 0
Que és d’Àsia vostè? Ko-me- -u -r-----e-? K_____ d_ f__ A_____ K-m-e- d- f-a A-i-n- -------------------- Kommer du fra Asien? 0
En quin hotel s’allotja vostè? Hv---e- -o--l-b-- ----å? H______ h____ b__ d_ p__ H-i-k-t h-t-l b-r d- p-? ------------------------ Hvilket hotel bor du på? 0
Quant fa que és aquí? Hv-r--æ-ge--a--du v---t -er? H___ l____ h__ d_ v____ h___ H-o- l-n-e h-r d- v-r-t h-r- ---------------------------- Hvor længe har du været her? 0
Fins quan es quedarà? H--r l-ng--b-iv-r --? H___ l____ b_____ d__ H-o- l-n-e b-i-e- d-? --------------------- Hvor længe bliver du? 0
Li agrada la seva estada aquí? Sy-e--du ---- -m-s----t? S____ d_ g___ o_ s______ S-n-s d- g-d- o- s-e-e-? ------------------------ Synes du godt om stedet? 0
Que fa vacances aquí? Er du-h-- på----i-? E_ d_ h__ p_ f_____ E- d- h-r p- f-r-e- ------------------- Er du her på ferie? 0
Visiti’m! D- -r --l-om--n ----at----ø-e mi-. D_ e_ v________ t__ a_ b_____ m___ D- e- v-l-o-m-n t-l a- b-s-g- m-g- ---------------------------------- Du er velkommen til at besøge mig. 0
Aquesta és la meva adreça. H---er -in-adr--s-. H__ e_ m__ a_______ H-r e- m-n a-r-s-e- ------------------- Her er min adresse. 0
Ens veiem demà? Se---i-- morge-? S__ v_ i m______ S-s v- i m-r-e-? ---------------- Ses vi i morgen? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Je- ----d-----r--a-le-ede e--af-ale. J__ h__ d_______ a_______ e_ a______ J-g h-r d-s-æ-r- a-l-r-d- e- a-t-l-. ------------------------------------ Jeg har desværre allerede en aftale. 0
Adéu! Far--l! F______ F-r-e-! ------- Farvel! 0
A reveure! På gensy-. P_ g______ P- g-n-y-. ---------- På gensyn. 0
Fins aviat! Vi se-! V_ s___ V- s-s- ------- Vi ses! 0

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!